Què són?

Bous al carrer

Les soltes de bous o tancaments es mantenen com a costum a pràcticament tot el territori i són habituals en festes patronals de la majoria de regions. Consisteix que un grup de persones corri davant d'un ramat de 6 a 10 bous, vaques, jònecs o vaquetes. En principi no està permès tocar els animals, que són dirigits -de vegades per un cabestre- a través dels carrers del municipi per un recorregut que acaba a la plaça de bous. Normalment el circuit està protegit a banda i banda per una tanca coneguda com a talanqueres, que eviten que els caps de bestiar es desviïn.

Hi ha també la variant dels tancaments campers, el recorregut dels quals es dóna totalment o parcialment fora de la zona urbana i compten amb la participació de genets que persegueixen els toros a cavall pel camp.

Les soltes de bous també poden ser individuals per tal que els participants puguin retallar i provar cada exemplar per separat.

Problema

Encara que la comissió de festes és la responsable de garantir la seguretat, resulta complicat controlar la participació a les tancades, que se celebren a la via pública durant les festes patronals. Cada any es coneixen accidents provocats per corredors confiats, inexperts o en estat d'embriaguesa, i és habitual la participació de menors. Depenent de la comunitat autònoma, l'edat mínima permesa varia entre els 14 i els 18 anys.

Per als bous o vaquetes córrer pels carrers asfaltats, envoltats de soroll, música i estímuls ja suposa un mal. En general la manada es manté unida i tracta de fer el recorregut el més ràpid possible per tornar als corrals, però és comú veure animals endarrerits, desorientats o distrets amb participants que els burlen i incordien.

En les soltes individuals, són separats de la manada i es veuen obligats a enfrontar-se al perill en solitari, cosa que els genera encara més angoixa i confusió.

Els tancaments solen celebrar-se cada dia durant les festes patronals. Aquests bous es poden utilitzar en diferents pobles, sobretot en localitats petites amb poca programació taurina, o poden ser els mateixos 6 que es torejaran i moriran a la tarda a la plaça.

De vegades, el públic li llança objectes contundents que impacten contra el seu llom o cap. L'objectiu és provocar-los perquè es moguin i afegir emoció a l'activitat.

Raons

Els tancaments aparenten ser una de les modalitats més inofensives per als bous, ja que es perceben com a menys violentes amb l'animal en no haver-hi contacte directe. En teoria, no és permès tocar-lo o ferir-lo. Per molt mansos que siguin, parlem de caps de bestiar de grans dimensions i força corrent entre la munió, que no sempre respecta la distància amb el ramat. Són habituals les caigudes, contusions i ferides per cornades.

L'origen d'aquesta modalitat es remunta a èpoques en què els pastors transportaven els caps de bestiar a peu des de l'extraradi o les ramaderies al centre de la ciutat. Quan hi havia espectacle taurí, tot el poble treia el cap als carrers per admirar els exemplars que serien embolicats després a l'arena.

Conseqüències

• Caigudes i lesions: El paviment de la ciutat no és lloc per a les potes dels toros. Les corbes, els canvis d'alçada i els materials relliscosos poden ocasionar caigudes i lesions, que van des de torçades fins a ferides greus que els poden provocar la mort. Com el recent cas d'Ontinyent (València), on un toro va agafar una recta a gran velocitat i es va precipitar per un pont. En caure es va trencar les potes i va haver de ser sacrificat a causa de la gravetat de les lesions.
• Cops de calor: Les festes patronals de la majoria de municipis espanyols tenen lloc els mesos d'estiu i les temperatures solen ser molt elevades. Als bous se'ls força a córrer sota el sol abrasador, fatigant-se ràpidament i podent patir cops de calor.
• Esgotament: Els bòvids en general són animals tranquils, remugants que passen mitja vida pasturant i l'altra descansant. No estan preparats per córrer llargues curses durant un llarg període, i menys encara els exemplars adults elegits per a aquest tipus de festeig, molt més pesats i maldestres.
• Aturs cardíacs: L'esgotament, les temperatures i l'enorme estrès causat per l'esforç i l'assetjament del públic poden portar els animals a situacions límits. Cada any es coneixen nous casos de bous que cauen fulminats després de patir un infart.