Què són?

Toros de corda

Es denomina toro de corda (també conegut com enmaromat o de corda) la modalitat de festeig taurí popular consistent en la solta en una localitat d'una res vacuna amb una o diverses sogues lligades al cap per poder controlar els seus moviments i envestides.

El toro de corda és, probablement, l'espectacle més atàvic i també el més angoixant per a l'animal, en ser el que en limita més els moviments i per més temps.

El patiment s'accentua en aquest tipus de festejos pel gran cansament físic que van acumulant, en ser portats fins als límits de la seva capacitat aeròbica. En tots els festejos es pot apreciar com, al cap de poc temps de començar, els toros recorren a la respiració abdominal amb la boca oberta, la llengua fora i una salivació profusa.

Problema

El patiment del toro ensorrat comença des que el fiquen al camió, on poden romandre durant hores fins que comença l'espectacle. Durant el temps de transport, la gana i la set aguditzen el seu patiment, fins al punt que de vegades han arribat a morir bous dins dels camions, o no han pogut aguantar el recorregut fins al final, quedant exhausts i negant-se a avançar.< /p>

Abans de deixar-lo anar pels carrers, amb descàrregues elèctriques i pals provoquen a l'estat perquè surti més brau, però a cada envestida serà frenat ia cada descans serà tironeado perquè segueixi. Durant el recorregut, es veurà obligat durant 30 a 60 minuts, a córrer per asfalt, envestint contra murs de pedra, tanques de metall, cotxes o senyals de trànsit.

Raons

El toro ensogado permet un control més gran sobre el toro, per la qual cosa la participació en aquest tipus d'espectacle atrau un públic més variat i de totes les edats, inclòs menors d'edat, que sovint corren després del toro als espatlles dels seus pares o agafats de la mà. Pel sector taurí, és la millor manera de crear afició i assegurar el relleu generacional de la tradició. També hi participen moltes més dones, en veure més garantida la seva seguretat, tot i que cada any hi ha morts de persones per banya de toro.

Conseqüències

Els danys que provoca eixugar un toro poden posar en risc la vida d'aquests animals, a més de comportar lesions físiques i psicològiques.

• Risc de mort: les morts ocorren, en general, com a resultat de brutals cops que el propi bou pot donar-se contra murs de pedra, arbres, tanques de metall o altres elements del mobiliari urbà, quan intenta desfer-se amb desesperació de les maromes.
• trencaments i lesions: poden donar-se dislocacions cervicals durant el forcejament en tractar d'alliberar-se de les cordes, o patir fortes caigudes en córrer per un tipus de paviment a què no estan acostumats ni preparats morfològicament. Els bous que han patit danys que els impedeixin poder tornar a ser llogats per a altres festes, són enviats a l'escorxador.
• Esgotament: Els bòvids en general són animals tranquils, remugants que passen mitja vida pasturant i l'altra descansant. No estan preparats per córrer llargues curses durant un llarg període, i menys encara els exemplars adults elegits per a aquest tipus de festeig, molt més pesats i maldestres. És habitual que al cap de pocs minuts de començar ja vagin amb la llengua fora, deshidratats i amb el cor a la vora del col·lapse.
• Sofriment psicològic: Encara que pugui semblar que els bous són animals rudes, forts i braus, la veritat és que més aviat són bòvids remugants especialment excitables, temperamentals i nerviosos, i mostren sensacions de pànic si es els separa del grup social. (10) Si a això hi afegim l'angoixa de sentir-se atrapat dins d'un camió o calaix, lligat pel cap privant-lo del lliure moviment, el soroll dels crits, els aplaudiments..., podem dir que indubtablement la pràctica d'esbroncar un toro li aporta un gran patiment psicològic.