El Problema
Les festes amb bous són una forma de crueltat i violència
A les festes populars dels pobles d'Espanya als toros se'ls immobilitza, tira amb cordes, agredeix, obliga a córrer, llancen al mar i encenen torxes a les banyes. Els animals pateixen caigudes, cops, intens patiment, i de vegades, la mort.
La forma més cruel de festeig és quan es col·loquen boles impregnades amb una substància inflamable a les banyes i se'ls encén per veure'ls córrer desesperats.
Campanya
Acabem amb les festes cruels!
Estem realitzant la investigació més gran i més profunda de les més de 18.000 festes cruels amb animals que any rere any es realitzen a Espanya, i que desgraciadament van en augment. Volem treure a la llum el maltractament que amaguen milers de pobles a les seves festes i tradicions.
Les ramaderies estan veient perillar el futur de les curses de braus, que cada vegada tenen menys suport, i veuen a les festes populars un negoci en alça. Volem posar punt final a les festes cruels. Ens ajudes?
Investigació
Divertir-se a costa dels bous posen en risc la seva vida
Presentem la nostra investigació que mostra per primera vegada la quantitat total de pobles que celebren festes cruels amb bous, quants diners públics es lliura a l'organització d'aquests esdeveniments i la descripció de totes les modalitats taurines a què són sotmesos desenes de milers d'animals cada any.
Diners públics que es destina
a cada Comunitat Autònoma a festejos amb bous (2019)
Ajuntament que més diners públics destina a festejos amb bous:
185.787,55€
segons els seus propis pressupostos
Azuqueca de Henares
Guadalajara
Ajuntament que més diners públics per càpita destina a festejos amb bous:
239,52€
per cadascun dels seus 54 habitants
Fuentelviejo
Guadalajara
Ajuntament que més festejos amb bous realitza:
117
festejos que utilitzen almenys 216 bous
Xàbia
Alicante
Província amb més festes amb bous:
4.398
festejos que utilitzen 6.970 bous
Castellón
Com. Valenciana
Diners públics que es destina
a cada província d'Espanya a festejos amb bous (2019)
Bous de corda
Es denomina bou de corda la modalitat de festeig taurí popular consistent en la solta en una localitat d'una res vacuna amb una o diverses sogues lligades al cap per poder controlar els seus moviments i envestides. El toro de corda és, probablement, l'espectacle més atàvic i també el més angoixant per a l'animal, en ser el que en limita més els moviments i durant més temps.
Bous embolats
Prop de 2.500 bous són embolats amb foc cada any en un gran nombre de municipis espanyols, tot això comptant amb el beneplàcit i subvencions d'ajuntaments, diputacions i governs autonòmics, malgrat que aquesta pràctica suposa un intens patiment per al bou, víctima de l'esgotament, cops, caigudes, a més de desorientació, por i angoixa.
Bous a la mar
Es tracta d'una modalitat que té lloc a una plaça oberta al mar situada al port oa la platja de la localitat on se celebra. Allà es tracta que el toro persegueixi els aficionats, que eviten les seves envestides llançant-se al mar i provocant l'animal fins que també cau a l'aigua.
Bous al carrer
Les soltes de bous o bous al carrer es mantenen com a costum a pràcticament tot el territori i són habituals en festes patronals de la majoria de regions. Consisteix que un grup de persones corri davant d'un ramat de 6 a 10 bous, vaques, jònecs o vaquetes.
Bous a la plaça
Es tracta de bous solts en un rodo, on són perseguits, assetjats i burlats per mossos del poble.